Pasolini e il friulano casarsese

QUAN EL CATALÀ ES TROBA AMB EL FRIÜLÀ: CARLES CARDÓ I PIER PAOLO PASOLINI (1)
Caterina Briguglia
Departament de Traducció
Universitat Autònoma de Barcelona

En aquella època (1942-1950), viscuda al poble nadiu de la seva mare, Casarsa della Delizia, el foc principal de la seva passió era la llengua friülana (2) i l'objectiu a perseguir, la seva rehabilitació i consolidació com a llengua poètica. En particular, Pasolini defensava la variant casarsese del friülà, una llengua que fins a aquell moment s'havia transmès sempre oralment i no tenia cap tradició literària escrita. Per a Pasolini, aquesta llengua pura era l'única manera possible per arribar a un coneixement total de l'existència, «per fissare ciò che i simbolisti ed i musicisti dell'800 hanno tanto cercato (...) cioè una 'melodia infinita' o il momento poetico in cui si sente l'infinito nel soggetto». (Pasolini 1986, 210). El friülà adquireix per tant una dimensió simbòlica, de la paraula capaç d'aconseguir i expressar una experiència absoluta.

Poesia del Pasolini con traduzione nel mio friulano:

Tornant al país (Pasolini)

Fantassuta, se i fatu
sblanciada dongia il fòuc,
coma una plantuta
svampida tal tramònt,
“Jo i impiji vecius stecs 
e il fun al svuala scur 
disínt che tal me mond 
il vivi al è sigúr”.
Ma a chel fòuc ch’al nulís 
a mi mancia il rispír, 
e i vorès essi il vint
ch’al mòur tal país.

Tornànt al paìs (Culòs)

Fantasuta, se fatu
sblancjada dongia il fòuc,
coma una plantuta 
svampida tal tramònt,
“Jo i impìi i vècius stecs 
e il fun al svuala scur 
dišìnt che tal me mont 
il vivi al è sigùr”. 
Ma a chel fòuc ch’al nulís 
a mi mancia il rispìr, 
e i vorès èsi il vint 
ch’al mòu tal país.

Osservazioni
1. Pasolini ritiene la doppia esse; Culos la elimina. 
2. La ”s“ in ”fantasuta,“ senza la pipetta, è aspra, mentre che la ”š“ con la pipetta in ”dišìnt“ è dolce. A parte queste piccole differenze il friulano delle due varianti è praticamente identico.
3. La poesia del Pasolini è tratta da un sito online. La inserzione di ”i“ nel primo verso e il ”mond“ invece di ”mont“ nel settimo verso mi sembrano incorretti. Mi pare pure che il ”impiji“ del quinto verso dovrebbe in realtà essere ”impij i“. (Possibile errore di chi ha trascritto la poesia? Si veda ”Viers Pordenon e il mont“ qui sotto.)